Barcelona: Contra la ferocitat dins dels nostres medis [CAT-ITA]

[CAT]

ATENEU LLIBERTARI DE GRÀCIA, REUNIT EN ASSEMBLEA EL DIA 29 D’AGOST DECIDEIX FER PUBLICA LA SEGÜENT DECLARACIÓ:

CONTRA LA FEROCITAT DINS DELS NOSTRES MEDIS:

Els darrers fets, irreparables, ocorreguts durant el més d’agost,han fet que passem del desgrat al rebuig de certes pràctiques, que s’estaninstal·lant sense cap mena de discussió seriosa i que han portat a greus conseqüències.

Son  unes pràctiques derivades d’un “protocols” que malgrat semblin consensuats i acceptats tàcitament per tots, sovint no es sap d’on surten, quin és el seu abast, ni com s’apliquen. Al contrari dels protocols de les festes en espai públics, que tenen un àmbit i una temporalització d’aplicació clares i limitades, i que per tant són, o poden ser, d’utilitat.

El fet estendre la exclusió al llarg del temps i de l’espai, determinades exigències de “tractament” i el  supeditar la existència o no d’agressió als sentiments, percepcions i memòria d’una persona ferida obre pas a situacions de practiques de poder que segur que ningú desitja, allunya la realitat de la reparació i, tal vegada, la fa impossible.

La gravetat de la situació viscudes es veu incrementada i s’allarga en el temps per l’actuació, no sempre ben intencionada, de determinats entorns, que usen la exclusió d’un possible maltractador com a factor de cohesió front el “desviat”, com certificació de puresa ideològica i, perquè no, com a mecanisme d’exercici de poder, un poder que ensorra les seves arrels en el patriarcat i que viu en ell. Volem l’empoderament, però no el poder sobre, sinó el poder per fer…

Estem desenvolupant una minoria amb pretensions d’especialistes (acadèmics o no) que ens lleven l’autonomia com a grups i com a persones, i que impulsen aquests vets, sovint unilaterlament. S’estén entre els nostres medis la por a discrepar, o pitjor encara, la por a ser assenyalats.

Tot això NO FORMA PART DE LA CULTURA LLIBERTARIA, forma part d’altres cultures polítiques. Cultures amb les que ens hem enfrontat en el passat, ara mateix i segur que també en el futur.Estem en contra del patriarcat i el combatem, però el patriarcat és quelcom més que un sistema binari de relacions, és un sistema complex i es basa en l’autoritat la propietat i les relacions verticals, no pot haver pràctica antipatriarcal des de l’autoritarisme i la jerarquia.

Ens tractem amb ferocitat, com les gallines que totes juntes piquen a la gallina més ferida… i amb ferocitat no construirem res.

Actuant al marge dels dinamitzadors d’espais i activitats per vetar NO ES CURA, NI ES REPARA RES!.

Comunicant les exclusions per correu electrònic, despersonalitzant al receptor, NO ES CURA, NI ES REPARA RES!.

No donant la paraula a l’exclòs per que doni explicacions NO ES CURA, NI ES REPARA RES!.

Deixant la durada i els mecanismes per aturar la exclusió a coses tan vagues com “sempre i quan es treballi personalment” “emprenguin les mesures de veritat i reparació”NO ES CURA, NI ES REPARA RES!.

Tirant endavant exclusions des de petits grups sense cercar consensos amples ni haver-se informat exhaustivament NO ES CURA, NI ES REPARA RES!

Allargant la problemàtica, setmanes, mesos o anys, fins a l’extrem de la intemporalitat, sense transcendir els fets, NO ES CURA, NI ES REPARA RES!…

L’ATENEU LLIBERTARI DE GRACIA ACORDA QUE:

-NO PARTICIPARÀ EN CAP VET, SI ENS VOLEM APARTAR D’ALGÚ O D’ALGUNS O FAREM DES DE LA NOSTRA ASSEMBLEA.

-NO PARTICIPAREM EN CAP ESPAI I/O ACTE ON S’HAGI IMPOSAT UN VET SENSE ESCOLTAR A LES PARTS, SENSE DEBATRE PÚBLICAMENT EL TEMA, SENSE VALORAR LA MAGNITUD DEL CONFLICTE I LES SEVES POSSIBLES CONSEQÜÈNCIES…. 

SALUT I ANARQUIA

CONTRA LA FEROCITAT DINS DELS NOSTRES MEDIS:

[ITA piú sotto]

[ITA]

fonte: https://ateneullibertarigracia.wordpress.com/2018/08/30/contra-la-ferocitat-dins-dels-nostres-medis/

CONTRO LA FEROCIA NEI NOSTRI AMBIENTI

L’Ateneu Llibertari de Gràcia, riunito in assemblea il 29 agosto 2018, decide di pubblicare la seguente dichiarazione:

Gli ultimi eventi, irreparabili, avvenuti nel mese di agosto, ci hanno fatto passare dal disappunto al rifiuto per certe pratiche che si stanno radicando senza alcun tipo di dibattito serio, e che hanno portato a gravi conseguenze.

Sono pratiche derivate da alcuni ‘protocolli’ che, malgrado sembrino condivisi e tacitamente accettati, non si sa da dove vengano, quale sia la loro portata e come siano applicati, al contrario dei protocolli per le feste negli spazi pubblici, che hanno un ambito e tempistiche di applicazione chiare e limitate e che pertanto sono, o posso risultare, di una certa utilità.

Estendere l’esclusione, nel tempo e nello spazio, di certe esigenze di ‘trattamento’ e subordinare l’esistenza o meno di un’aggressione dei sentimenti, percezioni e memoria di una persona ferita, spalancano la strada a pratiche di potere che sicuramente nessuno desidera, che rendono lontana una possibile riparazione e che talvolta, la rendono impossibile.

La gravità della situazione vissuta aumenta e si prolunga nel tempo a causa dell’azione, non sempre chiara, di determinati gruppi, che usano l’esclusione di un possibile molestatore come fattore di coesione contro il ‘deviato’, come attestazione di una purezza ideologica e, perché no, come meccanismo per l’esercizio del potere, un potere che affonda le proprie radici nel patriarcato e che vive al suo interno. Vogliamo la presa di coscienza, e non il potere su, bensì il potere di agire…

Stiamo permettendo che si imponga una minoranza, la quale mostra pretese specialistiche – accademiche o no – che ci tolgono l’autonomia in quanto gruppo e in quanto persone, e che spingono questi veti a volte in modo unilaterale. Si estende nei nostri ambienti la paura del dissenso o, peggio ancora, la paura di venire additatx.

Tutto ciò NON APPARTIENE ALLA CULTURA LIBERTARIA, appartiene ad altre culture politiche. Culture con cui ci siamo scontratx in passato, adesso e sicuramente anche in futuro. Siamo contro il patriarcato e lo combattiamo, ma il patriarcato è più di un sistema binario di relazioni, è un sistema complesso che si basa sull’autorità, la proprietà e le relazioni verticali: una pratica anti-patriarcale non potrà mai venire dall’autoritarismo e dalla gerarchia.

Ci comportiamo con ferocia, come le galline che, tutte assieme, beccano quella ferita… e con la ferocia non costruiremo mai niente.

Agendo al margine di chi agita gli spazi e le attività per mettere il veto NON SI CURA, NÉ SI RIPARA NIENTE!

Se si comunicano le esclusioni per posta elettronica, spersonalizzando il destinatario, NON SI CURA, NÉ SI RIPARA NIENTE!

Se non si dà la parola all’escluso perché possa fornire spiegazioni, NON SI CURA, NÉ SI RIPARA NIENTE!

Lasciando che il tempo e i meccanismi per fermare l’esclusione siano relegati ad argomenti così vaghi come ‘sempre e quando si gestisca a livello personale’ o ‘che si prendano le necessarie misure per la verità e la riparazione’, NON SI CURA, NÉ SI RIPARA NIENTE!

Se tali esclusioni sono condotte da piccoli gruppi, senza cercare consensi più ampi, né essersi informatx esaustivamente, NON SI CURA, NÉ SI RIPARA NIENTE!

Se la problematica si allunga nel tempo per settimane, mesi o anni, fino all’estremo dell’atemporalità, senza trascendere i fatti, NON SI CURA, NÉ SI RIPARA NIENTE!

L’ATENEU LLIBERTARI DE GRÀCIA DECIDE CHE:

-NON PRENDERÀ PARTE AD ALCUN VETO: SE CI VOGLIAMO ALLONTANARE DA UNA O PIÙ PERSONE, LO FAREMO NELLA NOSTRA ASSEMBLEA.

-NON FREQUENTEREMO SPAZI E/O ATTIVITÀ DOVE VENGA IMPOSTO UN VETO SENZA ASCOLTARE LE PARTI, SENZA UN DIBATTITO PUBBLICO SUL TEMA, SENZA SOPPESARE L’IMPORTANZA DEL CONFLITTO E LE SUE POSSIBILI CONSEGUENZE.

SALUTI E ANARCHIA