Barcelona: Desallotjament Banc Expropiat – Un pas cap endavant en l’estratègia de la tensió [CAT-CAS]

https://argelaga.wordpress.com/

EL BANC EXPROPIAT DE GRÀCIA: UN PAS CAP ENDAVANT EN L’ESTRATÈGIA DE LA TENSIÓ

D’uns anys ençà la Generalitat porta endavant una política de guerra contra el medi llibertari i  particularment contra els centres socials okupats tendent a manipular l’opinió i justificar totes les mesures repressives, encara que de vegades hagi de pactar amb els jutges i fiscals aquelles conseqüències sagnants que no s’han pogut amagar. No parlem només de l’ull de l’Ester Quintana o de la mort d’en Juan Andrés Benítez. Hem sabut d’intents d’infiltració i suborn de militants, de muntatges de falses conspiracions, de detencions de suposats terroristes autors d’atemptats imaginaris i d’altres maniobres de desinformació. Ahir, dilluns, 23 de maig, hem assistit a un desallotjament provocador d’un centre social per part del Mossos, el Banc Expropiat de Gràcia, al qual han seguit càrregues violentes deixant per terra una dotzena de ferits de porra i projectils viscoelàstics. Això és el que s’anomena estratègia de la tensió, una tàctica emprada per les classes dirigents amb la fi de desorganitzar el moviment social refractari a les institucions allà on millor funciona per tal d’establir un control total sobre els barris i la gent de la capital de Catalunya. La Catalunya oficial de l’oligarquia industrial i financera vol ser l’única Catalunya real.

Signe dels temps de descomposició accelerada de la política dominant, els nous aliats amb qui compta el capitalisme català no venen de les files dels partits de sempre, cremats per afers de corrupció i desacreditats per una actitud constantment afavoridora dels interessos dels poders fàctics. Són antics membres dels moviments socials passats a la política mitjançant partits i candidatures ciutadanistes. Això s’ha fet palès quasi bé des del primer dia que van trepitjar la moqueta de l’ajuntament de Barcelona i del Parlament. L’acord recent amb el PSC dins l’ajuntament il·lustra el pacte efectiu entre Barcelona En Comú i un dels partits més representatius de les forces que realment manen a Catalunya, autor de les ordenances municipals feixistes que encara regeixen la estància als carrers. Els ciutadanistes aviat s’han vist arrossegats a prendre posicions d’ordre que mai ningú no hagués cregut. Així hem pogut comprovar la “comprensió” de l’alcaldessa envers la guàrdia urbana amb “l’enèrgica condemna” de Colau de l’atac d’un manter indocumentat a un agent municipal que l’assetjava, anunciant a més a més la intenció de presentar-se com acusació en la causa contra el “perillós” venedor ambulant. El canvi de noranta graus de Barcelona En Comú s’ha tornat a produir en el tracte amb els centres okupats que no volien negociar llur desallotjament ni admetre la mediació de regidors. Si ahir va ser el centre social de Transformadors, avui és el Banc Expropiat de Gràcia. Sembla que Colau, defensora del bé comú, no necessiti comprar la pau social com ho va fer Trias, ni tampoc tornar a cantar el “Run run”, ja que disposa d’un munt d’actes mediàtics on lluir el seu fals proïsme i bastir una imatge mentidera de persona compromesa.

Els okupes no volen anar-se’n a cap altre lloc; en qualsevol cas, qui tindria que anar-se’n fóra es Antartic Vintage SL, l’empresa propietària dels locals del Banc Expropiat. Bé doncs, el departament d’ordre públic de la Generalitat no ha deixat que l’ocasió de fotre un cop a l’okupació s’escapolís i envià els Mossos a garantir l’ordre dels negocis. Colau, per qui l’assumpte era un “afer privat”, aprofità també l’avinentesa per a qualificar els aldarulls amb que la gent solidària va respondre a l’agressió policial com a quelcom “totalment rebutjable”. Sens dubte les porres dels Mossos i les bales de foam li van semblar més acceptables i també més adients pels “veïns de Gràcia”. Una magnífica gestió de “l’expectativa” dels seus votants.

És comprensible que l’altre pal de paller ciutadanista, la CUP, es trobés incòmode enfront “la brutal repressió” televisada d’allò que ella considera la seva pedrera electoral, i de la manera més oportunista donés suport als manifestants. La CUP no sols ha legitimat un Parlament continuista, emanació del pacte amb el franquisme, sinó que l’ha proclamat veu del poble català. Veu que cal dir parla majoritàriament el llenguatge de Convergència, el principal partit de l’oligarquia al principat. La col·laboració de la CUP amb la comèdia de l’independentisme convergent va fer possible el Govern de la dreta catalana, el que acaba d’enviar els Mossos a Gràcia. I ara la CUP es queixa d’una violència que ha estat possible gràcies als vots dels seus diputats. En treballar la CUP per Convergència, en realitat treballa per interessos representats en altres llocs pel PP. Quan la política és pura hipocresia, l’espectacle és pura fantasmada. L’autoritarisme cada cop més dur és el que amaga. Després del buidat dels moviments abusivament dits socials per part del ciutadanisme i del retorn a la política d’ordre públic de la Dictadura, els okupes són els únics que desentonen.

Els okupes són ja el malson dels buròcrates que es creuen en dret a decidir la vida dels altres i no volen res fora de control; el seu exemple resistent pot tornar la gent que vota en gent que lluita, en Barcelona i arreu. Que ho sàpiguen tots els dirigents: Els desallotjaments son disturbis.

AMB CAPUTXA O SENSE EL BANC ES DEFENSA!
LLIBERTAT PEL MANTER EMPRESONAT!

Argelaga, 24 de maig de 2016

[CAST]

EL BANC EXPROPIAT DE GRÀCIA: UN PASO HACIA ADELANTE EN LA ESTRATEGIA DE LA TENSIÓN

Desde hace unos años la Generalitat lleva a cabo una política de guerra contra los medios libertarios, especialmente contra los centros sociales okupados, que tiende a manipular la opinión y a justificar cualquier medida represora, aunque a veces tenga que pactar con jueces y fiscales las sangrientas consecuencias que no pudieron ocultarse. No solamente nos referimos al ojo de ester Quintana y a la muerte de Juan Andrés Benítez. Hemos ido conociendo intentos de infiltración y soborno de militantes, de montajes de falsas conspiraciones, de detenciones de supuestos terroristas autores de atentados imaginarios y demás maniobras de desinformación. Ayer, lunes 23 de mayo, asistimos a un provocador desalojo por parte de los Mossos del Banc Expropiat del barrio de Gràcia, al que siguieron cargas violentas que dejaron por el suelo a más de una docena de heridos por porrazos y proyectiles viscoelásticos. Eso es lo que se denomina estrategia de la tensión, una táctica empleada por las clases dirigentes con el fin de desorganizar al movimiento social que se muestra refractario a las instituciones allá donde éste mejor funciona, puesto que se persigue un control total de los barrios y de la gente de la capital catalana. La Cataluña oficial de la oligarquía industrial y financiera quiere ser la única Cataluña real.

Signo de los tiempos de descomposición acelerada de la política dominante, los nuevos aliados con que cuenta el capitalismo en Cataluña no provienen de los rangos de los partidos de siempre, quemados por asuntos de corrupción y desacreditados por una actitud constantemente a favor de los intereses de los poderes fácticos. Ahora hacen ese papel antiguos miembros de movimientos sociales pasados a la política al empotrarse en partidos y candidaturas ciudadanistas. La cosa salió a la luz casi desde el primer día en que pisaron la moqueta del parlamento catalán o del ayuntamiento de Barcelona. El reciente acuerdo con el PSC en dicho ayuntamiento ilustra la coincidencia de intereses suficiente entre Barcelona En Comú y uno de los partidos más representativos de las fuerzas que de verdad mandan en Barcelona, por lo demás autor de las ordenanzas municipales fascistas que todavía rigen la vida de sus calles y parques. Los ciudadanistas se están viendo arrastrados a posiciones que nadie hubiera podido creer. Así pues ha podido comprobarse la “comprensión” de la alcaldesa para con la guardia urbana, una de las peores del mundo, mediante la “enérgica condena” de Colau del ataque de un mantero indocumentado a un agente que le acosaba, añadiendo su intención de personarse como acusación en la causa contra ese “peligroso” mantero hoy injustamente encarcelado. El cambio de noventa grados de Barcelona en Comú ha vuelto a producirse en el trato con los centros okupados que se negaban a negociar su desalojo y a admitir una mediación de concejales. Si ayer tocó al centro social Transformadors, hoy toca al Banc Expropiat. Parece que Colau, “defensora del bien común”, no necesite comprar la paz social como hizo Trías pagando el alquiler, ni tampoco entonar otra vez el “Run, run”, ya que dispone de un paquete de actos mediáticos donde lucir su falso amor al prójimo y construir una imagen engañosa de persona comprometida.

Los okupas no quieren irse a ninguna otra parte; en cualquier caso, quien se tendría que ir sería Antartic Vintage SL, la empresa propietaria de los locales del Banc Expropiat. Bueno pues, el departamento de Orden Público de la Generalitat no ha dejado que la ocasión de propinar un palo a la okupación se le escabullera y ha enviado a los Mossos al lugar para garantizar el orden de los negocios. Colau, para quien el tema era un “asunto privado”, también aprovechó el momento para calificar la respuesta de la gente a la agresión policial como “alborotos” “totalmente condenables”. Sin duda las porras de los Mossos y las balas de foam le han parecido más apropiadas para los “vecinos y vecinas de Gràcia”. Una magnífica gestión de “la expectativa” de sus votantes.

Es comprensible que el otro puntal ciudadanista, la CUP, sintiese alguna incomodidad ante la “brutal represión” televisada de lo que considera cantera electoral, por lo que de la manera más oportunista declaró su apoyo a los manifestantes. La CUP no solamente legitimó al Parlament continuista, emanación de un pacto con el franquismo, sino que lo proclamó “voz del pueblo catalán”. Voz que se expresa mayoritariamente en el idioma de Convergéncia Democràtica de Catalunya, el principal partido de la oligarquía en el Principado. La colaboración de la CUP en la comedia del independentismo convergente hizo posible un gobierno de la derecha catalana, la que acaba de enviar los Mossos a Gràcia. Ahora va y se queja de una violencia que sin sus votos no hubiera sido posible. Al trabajar la CUP para Convergència, en realidad trabaja para los intereses que en otra parte representa el PP. Cuando la política es pura hipocresía, su espectáculo es pura patochada. El autoritarismo cada vez más duro se esconde tras él. Tras haber vaciado los ciudadanistas a los movimientos llamados sociales un tanto exageradamente, y tras el retorno de la política franquista de orden público, los okupas son los únicos que desentonan.

Los okupas son la pesadilla de los burócratas que se creen con derecho a decidir sobre la vida de los demás y que no quieren que nada quede fuera de control; su ejemplo resistente puede cambiar a la gente que vota en gente que lucha, en Barcelona y en todas partes. Que lo sepan los dirigentes: los desalojos equivalen a disturbios.

¡CON CAPUCHA O SIN ELLA EL BANC SE DEFIENDE!
¡LIBERTAD PARA EL MANTERO ENCARCELADO!

Argelaga, 24 de mayo de 2016