[CoronaVirus] El virus dels policies de balcó [CAT]

Estàs pensant en trucar la policia perquè creus que algú està trencant el confinament?

El confinament que ens estan obligant a complir respon a unes raons econòmiques i productives, no neix de la preocupació per la nostra salut. Els mitjans de comunicació repeteixen el discurs del govern, segons el qual hem de seguir treballant sense valorar si la feina que fem és o no necessària per la societat. Aquestes normes ambigües donen legitimitat a la policia per decidir amb el seu criteri qui les compleix i qui no, dividint-nos entre els bons ciutadans i els delinqüents. Volem trencar amb aquest esquema mental convidant-vos a fer unes reflexions.

Ni la policia ni el càstig resoldran aquest conflicte

El confinament és una mesura imposada per l’Estat i es vol castigar a totes aquelles que no la compleixin. La policia actuarà amb impunitat i s’utilitzarà aquest moment de por i histèria col·lectiva per augmentar la repressió i el control social. A més a més, les amenaces i el càstig no fan canviar les conductes. I en cas que ho fessin, a quin preu?

Les conseqüències de trucar la policia poden ser molt greus

Si la policia denuncia a la persona per la via administrativa, li imposaran una sanció econòmica. Si segueix la via penal, poden acabar empresenonat-la en cas d’impagament de la pena-multa. Si aquesta persona no tenia papers, podrien obrir-li un expedient administratiu per deportar-la. Es castiga així doblement la pobresa i la migració.

No totes les persones es poden confinar a casa seva

Es difícil saber els motius que ens porten a cadascuna a estar al carrer. Has pensat en aquelles persones a qui han desnonat? En les que viuen al carrer? En les que viuen amuntegades en pisos petits? En les que es busquen la vida al carrer i ho necessiten per tal de sobreviure? En les que estan obligades a anar a treballar? I en les que necessiten sortir per mantenir la seva salut?

El confinament també pot tenir conseqüències molt greus

L’aïllament i la por que suposa un estat d’alarma pot afectar negativament la nostra salut física, mental i emocional. La manca d’afecte i de vida social, la preocupació, l’angoixa i els nervis per la inestabilitat econòmica poden generar situacions de tensió que agreugin les violències estructurals que patim diàriament.

Hi pot haver altres maneres de resoldre aquest conflicte

Si creus que el confinament és una qüestió de responsabilitat col·lectiva, pots parlar-ho amb les teves veïnes: Explicar la teva preocupació, compartir opinions, informar-vos, oferir i demanar ajuda. Podem aprofitar aquesta ocasió per ampliar les xarxes de suport i recuperar la confiança en la comunitat, amb el respecte i les precaucions necessàries.

Qui creus que és responsable de la situació actual?

El col·lapse sanitari és una mostra de la misèria i la injustícia a la que ens aboca el capitalisme. Volen que aquesta crisi la paguem les més oprimides amb les nostres vides. Si busquem responsables, els trobarem abans als despatxos dels polítics i tècnics, a les oficines de les farmacèutiques o a les mansions dels rics que no pas sota el nostre balcó.

Parla amb les teves veïnes, no amb la policia

Les conseqüències d’aquesta crisi sanitària són molt greus i entenem que unes mesures de precaució poden evitar més contagis i, per tant, pot ser beneficiós per la salut comunitària. Però volem posar èmfasi en la manca de recursos de què disposa la sanitat pública degut a la seva privatització, en les desigualtats a l’atenció sanitària i en la responsabilitat que tenen en aquesta crisi les decisions polítiques, econòmiques i socials dels últims anys.

Ens diuen que l’única manera de «guanyar la guerra al virus» és aïllant-nos, tancant-nos a casa i militaritzant el carrer. D’aquesta manera interpel·len la nostra responsabilitat individual i n’eludeixen la seva. Deixem de descarregar la nostra ràbia i frustració amb el veïnat per poder seguir lluitant contra les causes estructurals d’aquest conflicte.