1r de Maig: Contra l’explotació, autogestió
Ens trobem un cop més davant el 1r de Maig. Aquesta vegada, el circ mediàtic dels polítics corruptes és, suposant que això sigui possible, més esperpèntic que mai. Els seus pallassos van celebrar eleccions generals al desembre del 2015 i, d’ençà de llavors, durant quatre mesos, els programes de «mass-merda» de contingut polític no han parat de llançar porqueria a aquesta part del Poble submís i servil, que contempla bocabadat el ridícul espectacle, encara que no donin mai xifres d’audiència perquè ja ningú no se les creu. Això sí, els continguts de la caixa tonta continuen omplint programació amb esport i més esport. Hi ha una cadena que en l’informatiu del migdia les notícies de política i altres esdeveniments durant vint minuts, mentre que a l’esport hi dediquen cinquanta minuts per repetir de forma insistent la mateixa notícia una vegada i una altra. Evidentment, sembla que el Poble s’hagi desconnectat de la casta política, però després torna a votar com bens quan el convoquen a les urnes. Per acabar-ho d’adobar, es destapen casos de corrupció sense parar, els polítics es van tapant els uns als altres, i les forces repressives i torturadores continuen aporrinant la dissidència i condemnant-la. A les presons, les tortures i les humiliacions, sobretot psicològiques, continuen apallissant a molts dels qui en algun moment de la seva vida van decidir lluitar. Saben on apuntar, per això el moviment llibertari rep totes les garrotades. Encara que estigui més descoordinat i sense la força d’altres èpoques, continua sent l’única possibilitat de rebel•lia capaç de canviar aquest món podrit. Els jutges feixistes trituren amb condemnes els qui protesten, els policies continuen apallissant de mala manera i la majoria de la població deixa passar les seves tristes vides acudint a la mendicitat, a la recollida de menjar de les escombraries i a anar gastant els petits estalvis dels seus pares pensionistes. Com han canviat els temps! Què queda d’aquell Poble valent i digne?
Mentrestant, els sindicats traïdors, els de sempre, els «cocos» i «ugetés», ara donen voltes al Salari Mínim Interprofessional. A Espanya, actualment és de 655 euros, mentre que als països del nostre entorn, com ara França o Alemanya, és de 1.467 euros i 1.473, respectivament. Davant tanta passivitat, no és gens estrany que la bretxa entre els més rics i els més pobres s’hagi engrandit fins a l’infinit i que sigui vergonyós veure com els restaurants cars, els de les estrelles Michelin, estiguin plens de gom a gom i amb llistes d’espera fins a un any. I després demanen a la població que endarrereixi la jubilació perquè el Fons de Garantia de les Pensions no dóna més de si…
O el Poble es consciencia una vegada per sempre o els trilers ens continuaran donant pel sac. Si el Poble no és capaç d’entendre que la lluita ha de ser diària i que la solució no és canviar un partit polític per un altre, sinó oblidar-se de les urnes i buscar una altra forma d’organització, continuarem enterrats en vida en una frustració permanent, acompanyada de misèria i repressió.
Segurament no pararan de reprimir-nos perquè la llibertat els fa por, i els anarquistes, terror; però només ens queda una opció per aconseguir-la: lluitar contra l’explotació, autogestionar-nos.
Us esperem!
11:30 h: MACBA (plaça dels Àngels, BARCELONA). Intervenció de diverses organitzacions i col•lectius, que informaran de les seves lluites. Paradetes, espai infantil, cantautors, poesia…
14:00 h: Dinar vegà i mixt, a preus populars.
18:00 h: Manifestació llibertària. Arc del Triomf.
[CAS]
1º de Mayo: Contra la explotación, autogestión
Nuevamente estamos ante un 1º de Mayo. En esta ocasión el circo mediático de los políticos corruptos es si aún cabe más esperpéntico que nunca. Sus payasos celebraron elecciones generales en diciembre 2015 y desde entonces, durante cuatro meses, los programas de «mass-mierda» de contenido político siguen lanzando bazofia a esa parte del Pueblo sumiso y servil que contempla anonadado el ridículo espectáculo aunque nunca den cifras de audiencia porque ya nadie se las cree. Eso sí, los contenidos de la caja tonta siguen llenando programación con deporte y más deporte. Hay una cadena que en su telediario de mediodía las noticias de política y sucesos duran veinte minutos, mientras que al deporte le dedican cincuenta minutos para repetir de forma machacona la misma noticia una y otra vez. Ciertamente, parece que el Pueblo haya desconectado de la casta política, pero luego vuelve a votar de forma borreguil cuando le convocan a urnas. Para colmo, los casos de corrupción siguen destapándose sin cesar, los políticos se va tapando unos a otros y las fuerzas represivas y torturadoras siguen machacando a la disidencia condenándola. En las cárceles, las torturas y humillaciones, sobre todo psicológicas, siguen machacando a muchos de quienes en algún momento de su vida decidieron luchar. Saben dónde apuntar, de ahí que el movimiento libertario se esté llevando todos los palos. Aunque esté más descoordinado y sin la fuerza de otros tiempos sigue siendo la única posibilidad de rebeldía capaz de cambiar este podrido mundo. Los jueces fascistas trituran a condenas a quien protesta, los policías siguen machacando a palos y la gran mayoría de la población deja pasar sus tristes vidas acudiendo a la mendicidad, a la recogida de comida en las basuras o a ir comiéndose los pequeños ahorros de sus padres pensionistas. Como han cambiado los tiempos, ¿qué queda de aquel Pueblo bravo y digno?
Entre tanto, los sindicatos traidores, los de siempre, los «cocos» y «ugetes» ahora andan a vueltas con el Salario Mínimo Interprofesional. En España actualmente es de 655 euros, mientras que en los países de nuestro entorno, como Francia o Alemania, es de 1.467 euros y 1.473, respectivamente. Ante tanta pasividad no es de extrañar que la brecha entre los más ricos y los más pobres se haya agrandado hasta el infinito y que resulte bochornoso ver cómo en los restaurantes caros, los estrellas Michelin, están a rebosar y con las listas de espera de hasta un año. Y luego le piden a la población que retrase la jubilación porque el Fondo de Garantía de las Pensiones no da más de sí…
O el Pueblo se conciencia de una vez por todas o los trileros nos seguirán llevando al huerto. Si no es capaz de comprender que la lucha ha de ser diaria y que la solución no es cambiar un partido político por otro, sino olvidarse de las urnas y buscar otra forma de organización, seguiremos enterrados en vida en una permanente frustración acompañada de miseria y represión.
Seguramente nos seguirán reprimiendo porque la libertad les da miedo y los anarquistas terror, pero sólo nos queda una opción para alcanzarla: luchar contra la explotación, autogestionarnos.
¡Os esperamos!
11:30 h: MACBA (plaça dels Àngels, BARCELONA). Intervención de distintas organizaciones y colectivos que informarán de sus luchas. Paradetas, espacio infantil, cantautores, poesía,.
14:00 h: Comida vegana y mixta, a precios populares.
18:00 h: MANIFESTACIÓN LIBERTARIA. Arc del Triomf.