Resposta solidària davant les ràtzies policials d’ahir dimecres a la Salut, Gràcia i el Carmel, la quarta jornada d’escorcolls i detencions que pateixen les anarquistes dels barris de la zona en un any i mig

https://directa.cat/si-esbotzar-portes-de-matinada-esdeve-un-costum

“La democràcia és el sistema polític en el qual, quan algú pica a la porta a les sis del matí, pots estar segur que és el lleter”. Això ho deia a mitjans del segle XX un personatge d’ideologia prou autoritària com fou el primer ministre conservador britànic Winston Churchill. En ple segle XXI, si ets anarquista i vius per la zona de Gràcia, el més probable és que qui et visita no sigui el lleter, sinó les “lleteres”, concretament les furgonetes de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra. En un any i mig aquesta situació s’ha viscut quatre vegades. A les cinc de la matinada i ariet en mà per esbotzar portes, envair espais d’intimitat, despertar-ne les veïnes a punta d’escopeta, endur-se ordinadors i diners –que qui sap quan tornaran–; haver de demanar permís per anar al lavabo a casa teva, on viuen també criatures…

Si fa setze mesos els Mossos, per ordre de l’Audiència Nacional espanyola, envestien el portal de la Kasa de la Muntanya, la més longeva de les ‘okupes’ barcelonines, i n’impedien el dret a la mobilitat de les habitants durant tot el matí, ahir la història es repetia pràcticament calcada a poques desenes de metres d’allà. Vora les cinc del matí, un dispositiu articulat per la mateixa parella jurídicopolicial tirava a terra les portes d’un altre referent històric del moviment okupa, el CSO Blokes Fantasma, situat a l’avinguda del Coll del Portell. Brimo, Brigada d’Informació i Secretaria Judicial van mantenir retingudes la vintena de persones que hi viuen durant dotze hores i van provocar destrosses a l’interior de l’habitatge, visibles des del carrer, tal com va poder testimoniar la Directa.

Simultàniament, escorcollaven dos domicilis particulars, un al carrer Ros de Olano, que va quedar acordonat fins al migdia, i un altre al carrer dels Agudells, al Carmel, d’on els agents es van emportar detinguda una dona. Des de primera hora, algunes desenes de persones, convocades a través de les xarxes amb l’etiqueta #AlertaBlokes, van apropar-se als llocs dels fets per solidaritzar-se amb les afectades. L’operació, segons un comunicat oficial, respon a una comissió rogatòria emesa per un tribunal alemany, que ha sol·licitat a l’Estat espanyol la captura de la perseguida perquè considera que té relació amb una sèrie d’atracaments a bancs. És previst que sigui traslladada a Madrid, on declararà davant del jutjat central d’instrucció 3 de l’Audiència Nacional espanyola. Des d’allà podria ser extraditada a Alemanya.

Concentració a les Corts

Entre les dues i les tres del migdia, una cinquantena de persones van concentrar-se davant la comissaria dels Mossos d’Esquadra a la Travessera de les Corts, on es trobava reclosa la detinguda. Entre consignes de “llibertat anarquistes preses” i “si ens toquen a una, ens toquen a totes”, la convocatòria solidària va donar dues voltes a l’illa de cases on s’ubica l’edifici, envoltat per un ampli dispositiu policial. Des de les finestres, es van poder veure diverses persones que filmaven i fotografiaven la mobilització.

La porta principal estava custodiada per quatre furgonetes de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO), amb la corresponent dotació d’agents, que van formar un cordó a la vorera de la comissaria que caminava al ritme de la marxa de protesta. A la part del darrere del complex, hi havia estacionades quatre furgonetes de la Unitat 4 de la Brigada Mòbil (Brimo), amb gomet groc, a les quals es va sumar la Unitat 1, amb gomet blanc, aparcada com a reserva a la Travessera. D’altra banda, un grup d’agents amb uniforme de vestir, comandats per un sotsinspector, que semblava estar al càrrec de tot l’operatiu, observava els esdeveniments des del portal de Travessera.

En acabar la segona volta a la comissaria, aquest comandament es va apropar a la pancarta de capçalera i va demanar a les manifestants que es desplacessin a la vorera de l’altra banda de l’avinguda. No va ser gaire escoltat, i la concentració es va plantar a la calçada de la Travessera, tallant el carrer. Vermell com un titot, el sotsinspector insistia, en català: “Prou! A la vorera! A la vorera!”. Tot seguit, però, l’agent de la Brimo que semblava a càrrec de la unitat 4 va col·locar els braços en forma de “parèntesis” i va fer arribar el mateix missatge en castellà de barri i acompanyat d’una paraula gruixuda; aquest cop, la quarantena de persones que restaven concentrades van obeir les indicacions del centenar d’antiavalots desplegats al seu voltant. Durant tot l’operatiu, els comandaments de les diverses “famílies” de Mossos discutien i semblaven discrepar sobre la manera com treure la gent d’allà; finalment, una dotzena d’agents de la Brimo van “pastorejar” les manifestants un carrer més enllà i els mossos de rang van segellar la victòria amb encaixades i copets a l’espatlla.

Manifestació amb vidres trencats a Gràcia

Les mobilitzacions solidàries van prosseguir a la tarda amb una manifestació pels carrers de la vila de Gràcia, resposta que ha esdevingut habitual al barri després de les repetides matinades de portes esbotzades que el moviment llibertari del districte de Gràcia ha viscut el darrer any i mig, amb l’assalt a la Kasa de la Muntanya, el 16 de desembre del 2014, i les ràtzies de l’Operació Piñata, el 30 de març del 2015 i la segona part de l’Operació Pandora, l’octubre de l’any passat, que van culminar amb la detenció de veïnes del barri.

Envoltada per tres pancartes que cridaven a la “solidaritat rebel” amb els lemes de “ni domesticades, ni emmordassades, ni callades: seguirem lluitant” i “si vénen a buscar-nos porta per porta, ens defensarem colze a colze”, la manifestació va enfilar el carrer Rubí/Tres Senyores, on un grup d’activistes va fer diverses pintades en suport a les represaliades, contra l’Estat policial i a favor de l’anarquia; una d’elles, cal admetre-ho, acompanyada d’un error ortogràfic realment greu. Tot seguit, la columna, que va aplegar mig miler de persones, va girar cap amunt per Escorial, on un grup va destrossar les vidrieres de sucursals de La Caixa, Catalunya Caixa i el Banc Sabadell. En aquesta darrera, sorprenentment, vista la gran resistència del material, la força aplicada va acabar amb la desintegració de l’aparador sencer. Arran de les accions percutives, una unitat de la Brimo –set furgonetes– va avançar ràpidament des de Joanic i, quan la manifestació va tallar la Travessera de Dalt en direcció Lesseps, els furgons, equipats amb aparells de gravació, es van adherir a la cua i van començar a locutar una advertència via megafonia: “deixeu de fer trencadisses o hi haurà intervenció policial”. La marxa va seguir camí fins a l’alçada de Sant Josep de la Muntanya, on va aparèixer una segona unitat de la Brimo a l’altra banda de l’avinguda. Per evitar l’encapsulament, la protesta va tornar a entrar a la vila pel carrer Massens, des d’on va prosseguir sense més incidents per Providència i el Torrent de l’Olla, per acabar a la plaça del Sol. Envoltades de terrasses curulles de turistes, les organitzadores van fer la darrera lectura del manifest.

El paper dels mitjans

La creixent persecució judicial contra el moviment anarquista ha vingut acompanyada d’un esforç discursiu per part d’individualitats i col·lectius llibertaris del Districte de Gràcia per fer conèixer els fets al públic, a través de diversos suports com, per exemple, la revista #HolaDictadura. Hi denuncien les pràctiques de l’Audiència nacional espanyola, “hereva de l’antic Tribunal de Orden Público franquista, i la nova inquisició del pensament”, i denuncien que les Operacions Pandora i Piñata, sumades a la Llei Mordassa, “ens situen en una nova dictadura: una dictadura amb màscara democràtica. La dictadura del Capital”.

La tasca policial, afirmen les editores d’Hola Dictadura, es complementa amb el “paper còmplice” dels mitjans de comunicació. Amb eines d’anàlisi crítica del discurs, han elaborat un estudi sobre la cobertura mediàtica de l’Operació Piñata als principals diaris de l’Estat durant les 48 hores posteriors a l’inici de l’operatiu, i s’han trobat que un 74% de les peces no respecten la presumpció d’innocència, les organitzacions anarquistes només constitueixen un 9% de les fonts i les detingudes, a les quals sovint etiqueten ja d’entrada com a “terroristes”, no tenen cap mena de veu.

L’anarquisme i el robatori de bancs

La setmana passada recordàvem Guy Debord al nou cinema del Palomar, i ahir era el torn de retrobar Bertolt Brecht als carrers de la vila de Gràcia. La lliçó del dramaturg i poeta alemany, estampada en el full volant que es repartia a la manifestació de la tarda, deia així: “quin delicte és robar un banc, comparat amb el fet de fundar-ne un?”. Cita oportuna davant el malestar social generat pels abusos bancaris, èmfasi en les entitats financeres del país de Brecht i la detinguda, i teoria de la relativitat entre robar amb una mitja al cap i una pistola o fer-ho amb corbata i una participació preferent. El novembre de 2015, el llegendari falsificador, atracador i paleta anarquista Lucio Urtubia, als seus 84 anys, parlava a Vallcarca de la necessitat de “perdre el respecte al govern, a l’Estat i l’Església” i afirmava que “jo continuo estant a favor d’expropiar bancs, perquè són ells els malfactors”. Dimecres passat, dia 6 d’abril, centenars de persones participaven, en un teatre de Gràcia, a l’emotiu homenatge que va commemorar el quarantè aniversari de l’assassinat per part de la Guàrdia Civil d’Oriol Solé Sugranyes, militant del Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL), organització d’inspiració llibertària que, entre altres activitats, també atracava entitats bancàries per finançar les lluites de la classe treballadora. Les xarxes socials han referit abastament les últimes hores el vell refrany castellà “Quien roba a un ladrón, cien años de perdón”, i el twitter del Banc Expropiat ha posat en marxa el hashtag #JoTambéAtracariaUnBanc.