Resiste!

Fuente: https://colzeacolzeblog.wordpress.com/2021/03/06/si-ha-de-cremar-que-cremi-si-tiene-que-arder-que-arda-cat-es/

[CAT]

L’empresonament de Pablo Hasél ha sigut la guspira, que no la causa, de l’enorme onada de protestes que a poc a poc s’estenen per tot el territori. Tenim tants motius, tants greuges acumulats que necessitàvem ben poc per esclatar. I en aquest desbordament han anat cremant contenidors, botigues de luxe, bancs i ara diuen que també una furgoneta de la policia. Milers i milers de persones hem decidit que abans de cremar-nos en la solitud de casa preferim sortir a compartir un incendi que sigui comú, amb la nostra gent, als nostres carrers.

Com sempre passa quan el sistema vigent és posat en qüestió es treu el fantasma de la violència a passejar. Moltes altres companyes ja han parlat de la represió policial d’aquestes setmanes. És evident que l’objectiu d’aquesta repressió no és investigar tal delicte o perseguir tal persona sinó la desmobilització als carrers mitjançant la por i la divisió.

Del que potser no s’està parlant gaire és que la divisió també es crea en el moment que decidim solidaritzar-nos selectivament amb algunes detingudes i no amb totes. És una manera d’atacar la diversitat i la radicalitat existent en aquests sectors, intentant provocar diferències i ruptures dins ells. La creació d’un enemic intern a les lluites ha sigut emprat habitualment pel poder. L’assenyalament d’un sector de la lluita, real o imaginari, com a un perill per a la resta de persones que participen d’aquesta lluita és la millor manera d’afeblir tot moviment emancipador. Ara estan assenyalant les anarquistes igual que altres vegades ho han fet amb Arran, els CDR o les okupes, per dir casos recents. No caure en aquest parany és cosa de totes: som diverses, però també sabem que tenim una pràctica en comú.

La divisió també es crea quan s’utilitzen les manifestacions com una arma partidista a escala municipal, autonòmic o estatal. Així, no ens resulta gaire complicat pensar que, amb tot el tripijoc postelectoral, el fet d’acusar i detenir un «grup anarquista estranger i violent» com a caps de turc de tota una sèrie de jornades combatives, àmplies i diverses, pot respondre a un joc d’equilibris i possibles aliances polítiques. Situar (de moment), els culpables «fora» de l’àmbit de la nostra catalana ciutadania, és quelcom molt convenient per molts dels actors polítics que en aquests dies es juguen el seu futur. Governi qui governi hem de ser ingovernables, fem que no sigui només un lema.